Segueix-nos
 
ESQUERRA
 

Menu
 
Tertúlia crisi, canvi climàtic i model energètic a Menorca

Ahir vam gaudir d’una tertúlia d’estiu amb una aclaparadora assistència de públic, que va omplir el pati de Can Victori. Unes 120 persones van escoltar les exposicions dels set tertulians convidats, que van explicar amb molta claredat la situació en que ens trobem pel que fa al canvi climàtic i la seva relació amb el model energètic, basat en la combustió d’hidrocarburs fòssils. Volem recordar i agrair de nou la col·laboració dels participants...





 

Tertúlia crisi, canvi climàtic i model energètic a Menorca

Ahir vam gaudir d’una tertúlia d’estiu amb una aclaparadora assistència de públic, que va omplir el pati de Can Victori. Unes 120 persones van escoltar les exposicions dels set tertulians convidats, que van explicar amb molta claredat la situació en que ens trobem pel que fa al canvi climàtic i la seva relació amb el model energètic, basat en la combustió d’hidrocarburs fòssils. Volem recordar i agrair de nou la col•laboració dels participants:

Tomàs Molina, meteoròleg i presentador de TV3; Agustí Jansà, meteoròleg responsable de la meteorologia a Balears fins al 2012; Alfonso Sanz, geògraf, matemàtic i tècnic urbanista especialitzat en mobilitat sostenible; Rafa Muñoz, enginyer tècnic industrial i tècnic del consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Damià Gomis, catedràtic de l’àrea de Física de la Terra de la UIB i membre de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats; Joan Groizard, enginyer d’energia i medi ambient, Director General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears i Xavi Camps, enginyer tècnic i màster en energia, que actualment treballa en l’elaboració de les Directrius Estratègiques de Menorca (DEM) en la temàtica d’energia. Va presentar i conduir la tertúlia Jesús Cardona, arquitecte i coordinador de les DEM.

A la tertúlia es van tractar dues qüestions bàsiques: la primera és saber què està passant i la segona és entendre el que podem esperar del futur i què podem fer per millorar-lo. Apuntem a continuació algunes de les idees més destacables expressades pels experts:

1. S’estan registrant rècords d’escalfament global: El 2015 va ser l'any més calent a escala planetària des de que hi ha registres i el 2016 de moment l'està superant. El ritme planetari és d'un augment de 0,17 graus per dècada, la qual cosa ens pot portar a extrems molt problemàtics en pocs anys.

2. L’impacte del canvi climàtic en els oceans es tradueix en tres fenòmens principals: la pujada de temperatura, la pujada del nivell del mar i l’acidificació de l’aigua. Les conseqüències són els canvis d’hàbitat i extinció d’espècies marines i la pèrdua de litoral, que en el nostre cas significa la desaparició de platges urbanitzades i la necessitat de refer les infraestructures portuàries. La pujada de temperatura pot posar en perill la posidònia, que és una espècie clau de l’ecosistema marí del Mediterrani.

3. Malgrat les dades aclaparadores i els fenòmens que s’estan donant associats al canvi climàtic, hi ha una gran dificultat per comunicar el que està passant amb el canvi climàtic.

4. Els canvis necessaris per evitar aquests greuges han de començar qüestionant el model econòmic imperant, basat en el productivisme i el creixement. S’ha de començar a girar cap a un model basat en el bé comú i en beneficis immaterials associats a la idea de felicitat.

5. Menorca depèn energèticament en un 90% del petroli i en un 99% dels combustibles fòssils no renovables. A més el seu sistema energètic és altament ineficient, ja que es perd la meitat de l’energia en processos de transformació intermedis. Per exemple, la central tèrmica del port de Maó crema 3 unitats d’energia en forma de derivats del petroli per entregar a la xarxa 1 unitat d’energia en forma d’electricitat. Un model de futur per Menorca ha de suprimir aquestes ineficiències i tenir en compte el pic del petroli.

6. La factura energètica de Menorca és de l’ordre de 248 milions d’euros anuals que surten anualment de l’illa per adquirir combustibles fòssils. El canvi de model energètic cap a les renovables, apart de mitigar el canvi climàtic, pot representar una font important d’estalvi i nous ingressos per l’illa.
7. A Balears incomplim el protocol de Kyoto pel que fa a emissions de CO2 i Menorca està un 50% per sobre dels límits compromesos al mencionat protocol. S'ha d'obrir un debat sobre la capacitat de càrrega de les illes, debat que avui dia s'està donant a nivell polític.

8. El Govern Balear està plantejant la redacció dels Plans Directors Sectorials d'Energia per les Illes Balears i la Llei de Canvi Climàtic. Les Directrius Estratègiques de #Menorca representen una gran oportunitat per definir el futur energètic de l'illa amb el màxim consens social.

Després de les interessants exposicions es va obrir un torn de paraula adreçat al públic. Es van fer noves aportacions i preguntes que els tertulians van respondre. Va sorgir un tema actualment polèmic, que és l’ampliació prevista del parc fotovoltaic de Son Salomó, a la zona de punta Nati. Aquesta ampliació, actualment en tramitació, suposa l’ocupació de quasi 180 hectàrees de sòl rústic amb un patrimoni i un paisatge etnològic d’alt valor. Es van donar opinions i es van intercanviar punts de vista sobre el tema. Trobem que és un fet molt positiu, ja que el debat sobre territori, paisatge i renovables està damunt la taula i és necessari pel procés que estem impulsant de transició energètica. El debat es va tancar amb una aportació de Damià Gomis que trobem molt encertada i que reproduïm aproximadament: quan obtenir energia suposa consumir el "nostre" territori és quan ens donem compte del preu real de l'energia.

Moltes gràcies a tothom que va assistir i participar!

Organitza: Secció de Ciència i Tècnica i Directrius Estratègiques de Menorca
Data de l’esdeveniment: dijous 4 d'agost de 2016 a les 20h
Lloc: Pati de Can Victori (seu de l'IME)
 

Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
 
 
 
Camí des Castell, 28 07702 Maó. Menorca Tel.: 971 35 15 00 / Fax: 971 35 16 42
IME - Institut Menorquí d'Estudis